dimarts, 15 de maig de 2012

Murakami: Tòquio Blues


Sí, ho he de reconèixer: aquest ha estat el meu primer Murakami. La veritat és que ara em pregunto perquè no vaig començar abans. Em van dir que Tòquio Blues era la novel·la amb la que havia d’encetar el món Murakami i per fi m’he decidit a fer-ho.

No puc, doncs, parlar d’aquest escriptor en general però sí que puc opinar sobre la meva experiència de lector llegint aquesta meravella. I és que aquesta novel·la funciona en tots els sentits gràcies a moltes peces però penso que a dues en especial: el suspens que sobrevola tota la historia i la sensualitat i senzillesa amb què es parla del sexe.

La història es belluga al voltat d’uns personatges amb complexitats interiors i experiències viscudes que no els tocaria per l’edat que tenen, personatges al marge de la societat que no els importa el que la gent pugui pensar o que estan trasbalsats per haver trencat les convencions d’una societat japonesa molt més estricta que la d’Europa.

Tots aquests individus tenen en comú la manera lenta en què els lectors els coneixem i el conseqüent suspens i ganes de conèixer més sobre ells que això provoca: el suïcidi del xicot i la germana de la Naoko, la mort dels pares de la Midori i  la seducció de la nena de 13 anys que canvia la vida de Reiko. Son històries que pertorben a qui ho llegeix però que, en ser explicades amb tanta naturalitat, es dóna a entendre que son successos que formen part de la vida d’una manera inseparable i dibuixen la nostra manera de fer i actuar.

Per altra banda, el llibre es compon d’un seguit d’escenes eròtiques i molt sensuals que també van lligades amb aquesta naturalitat que impregna la narració: en Watanabe i les seves sortides nocturnes, la relació d’en Toru i la Naoko, l’incident de la Reiko i l’alumna, la Midori i les seves converses sobre sexe imaginari, etc.
En fi, el missatge que he pogut copsar de Tòquio Blues és que hi ha massa tabús que formen part de la realitat quotidiana de la gent, massa convencions que se suposa que ningú ha de traspassar. I el fet de no poder parlar-ne aïlla les persones i les fa patir fins nivells desmesurats.